Ha Catalunya hi han moltes menes de ocells, pro els mes coneguts per mi son els de can.i son cadernera,Pinsà,passerell, i verdum.quasi a tots els pobles hi ha una societat ocellaire
i aquí a Santpedor es una de les fortes principal ment perquè arè tenen un local social molt
ben situat per fer els certàmens per espai per esmorzar per deixar els ocells etc...
Ha la primavera comencen i cada dissabte i diumenge al mati es reuneixen,disputen,esmorzen
i després tothom te raó i el seu ocell es el que mes canta.Ha vegades les disputes son acalorades.
Com ja us vaig lo meu ba de ocells.Hara san de cuidar molt bé dons quan comensa ha arrivar la calor i vols que et vantin quan tu vols els has de tancar hem un cuato fosc i pasar tot l'estiu sense dir res.
ResponEliminaLluís, quina casualitat ! Tu coneixes en Pedro Castilla? Ve els dimecres a Continuació, i ell va fer el seu blog d'un tema semblant al teu: SILVESTRISTES (paraula fins aleshores desconeguda per tots els que hi havíem a classe el dimecres). Va deixar el seu blog a:
ResponEliminahttp://pedrocasmar.blogspot.com/
A mi, les persones que coneixeu tantes coses dels ocells, em feu pensar en un personatge que m'agradava dels llibre de la Enid Blyton: el Jack, que estava boig per les aus. Sempre portava a l'espatlla un lloro molt llest que es deia Kiki :)
T'ha quedat molt bé el dibuixet del pinçà...
Está muy bien eso de reunirse con los amigos y compañeros, para hablar de los pajaros cuando se conoce bien el tema, tiene que ser muy interesante, y de paso un buen almuerzo.
ResponEliminaEl hablar de pajaros me trae muchos recuerdos,pues mi padre tambien tenia y los domingos que el salia a cazar mi hermano y yo soliamos ir ala hora de desayunar,soliamos hacer buenas torradas,butifarras y tocino a la brasa.
ResponEliminaLluis: jo tot això que dius vaig començar a enterar-me quan vaig tenir la botiga, doncs venien molts ocellaires i tots explicaven les seves batalletes.el què més em va sorprendre va ser un dia que em van dir que a un senyor li havien robat un ocell molt bo que tenía al balcó de casa seva i no era pas a planta baixa. A mi mai m'hauria passat pel cap que pogués haver-hi lladres d'ocells. Mercè
ResponEliminaHola lluis els que sou aficiunats els ucells crec que us u paseu molt be i es esteu molt distrets dons sempre teniu els dumenges ecupats,et vaix enviar un curreu de ucells que cantan.
ResponEliminaAixó de tindra afició pels ocells deu ser molt maco,perque unes vestietes tan petites que puguin cantar d'aquesta manera tan fina és molt engrescador, també el seu plumatge de colors tan diversos i raçes diferents, a mi m'agradan molt el ocells, jo tenia un agaporni que és com un lloro petit.
ResponEliminaMERCÈ MARTORELL
Es costum de tenir engabiat als ocells per sentir-los com canten ,però em sembla que seria millor que estiguessim lliures i anar-hi al camp i escoltar com canten.
ResponElimina