L'aventura que més mal rato ma fet passar va esser les vacanses pasades varem entra a visitar un castell aixó era a Escosia, el problema va sogir quan a l'hora de sortir varem trovar la porta tancada i amb un cartell que deia, que ja no es tornaria a obrir fins l'endema, nosaltres no ens varem fixar amb el horari aixi que erem dintre un lloc tancat amb el cotxe i sense manera de sortir , entre els nervis que varem agafar i el nivell de angles que tenim ja us podeu imaginar com estabem.Per sort sempre hi ha algu que tajuda, al custat i havia un camping i parlan i gesticulan l'home encarregat del camping , ens va obrir una porta que suposu no erem els primers que ens hi aviam trobat.
Per sort ará quan ho recordes et fas un fart de riure i tot queda com una anecdotá de la teba vida.
ResponEliminaHaara pot fer riure pero trobarsi segur que cauriem de por,quedar tencat tota la nit y a las aforas.Sort que sembla que sempre portem un angel de la guarda molt efisien y complidor que ens treu de apurus.
ResponEliminaA les vacances es passen cosas divertides i quan es recorden i es fa alguna rialla.
ResponEliminaAquesta teva aventura recorda el principi d'aquelles altres aventures, tan fantàstiques, de la Enid Blyton. Les heu llegit?
ResponEliminaL'home aquell del càmping, tal com podia obrir la porta per sortir, la devia poder obrir per entrar.. M'has fet recordar una aventureta que ens va fer viure una meva tieta molt de la broma: ens va portar de nit a visitar una casa molt gran que estaven fent al costat de la seva; nosaltres, amb els nou o deu anyets que teníem, vem passar una por d'aquelles que te'n recordes tota la vida.
Bon tema, aquest de les aventures, per a omplir un blog !!
Ha passat un any i encara ens en recordem. Enhorabona, Lluís
ResponElimina